Saltem al "racó fred" des del Port de Rat, primer descens fins a trobar l'inici de la vall que ens port al Pic de Racofred, i aquest cop remuntem fins al coll natural a la dreta del Port Dret. Per agafar el llom tracem la bonica pala NE que mira la vall. Un cop al llom, darreres traçades del tot estètiques fins al bony final, on, ara si, toca descalçar-se i superar un petit mur de 90º.

Tota la vessant nord amb neu pols humida de pocs dits a un pam, sobreposat per les dues nevades recents. Fem un perfil i trobem el sucre de la febre persistent a uns 40cm, aquest cop ben aïllat per una crosta dura i un gruix de neu endurida a sobre. El test dona negatiu per tot. Amb tot, ens queda clar que encara no és dia de nords amb pendent.

La broma a la nord no s'esfuma, i amb el ventet de sud que conserva les neus primaveres al punt, ens decidim per baixar la trempada i complicada vessant sud del Racofred, per una pala directa que cau vertical més avall dels Estanys Forcats, i continua per la característica cubeta penjada que en diagonal et treu de la muralla. Passem tram de 50º mantinguts, amb esquerdes que cal esquivar. Sovint el terreny d'esquerdes no té neu, i està barrat per grans blocs, .. aquest cop, tot continuo.

Acabada la cubeta, continua sent complex trobar el pas que mena al Pla de l'Estany. Passem el Pla, i seguim esquiant cap al fons de vall. Ens descalcem una mica més enllà de la borda de Coruvilla.

Pep i Edu